28.02.2008

Per fi a arribat el gran dia. Encara que ja fa una setmana que el conveni de la lliberació va començar, el dia 18 de febrer era la data d’inici, fins avui dia 28 no he pogut exercir la meva funció com alliberat sindical fora del àmbit de Fira.

Tot el que ha passat amb la mare , tos aquest nervis a l’hospital, avui també ha estat el primer dia que desprès de 15 dies , comencem a millorar bastant. Avui ha estat el primer dia que s’ha aixecat i ha pogut caminar sense marejar-se, poca estona però ha estat tot un avanç comparat amb el que ha passat aquest últims dies. Esta una mica millor, el procés es lent però segur que ho superarà, es una dona forta que n’ha vist de tots colors i en cap moment ha perdut aquella alegria que rebossa per tots costats. Es optimista de mena i això també es el que la fa tirar endavant.

Jo també he vist que encara que la cosa estigui molt complicada, quant tens un ensurt com aquest també et replanteixes moltes coses, i realment ho he passat malament veien que la mare no era la que sempre havia estat. Ha tingut moments fotuts però gracies a Deu sembla que mica en mica els esta superant, ara la recuperació poca poc i sense preses.

Be avui també a estat tal i com he dit el meu primer dia al Sindicat.

He arribat abans de les 9 del mati a Via Laietana, un xic nerviós com el que comença una nova etapa professional , no deixa de ser això , clar estar.

Realment ha estat una bona acollida , primer de tot he estat una bona estona amb el Felix un dels càrrecs importants de la FSAP, en aquest moment substitueix el que realment serà el meu cap, el Gabriel que esta apunt de sortir d’una llarga baixa per malaltia.

Hem conversat una bona estona i m’ha explicat una mica el que s’esperava de mi, quin pla de formació seguiré i com ho plantejarem a partir del moment que estigui totalment alliberat.

M’espera un any d’aprendre, i de anar amb altres companys als diferents Ajuntaments i Empreses Municipals a assessorar els companys d’aquells Comitès i a les Seccions Sindicals que tenim , quina responsabilitat. El Felix es un tio collonut, li agrada parlar clar com a mi i se que tindrem una bona relació, encara que crec que serà difícil que hi hagin problemes amb ningú per que tots els que m’han presentat m’han causat molt bona impressió.

Tinc una taula assignada, però la compartiré amb altres companys, la meva feina serà mes de camp i no tant de despatx. Això es el que estava esperant des de fa temps. A sobre crec que serà una feina molt gratificant .

Ara arriba l’hora de com deien aquells, “ver, oir, callar y aprender”.

A mig matí ha vingut el Gabriel, com diria el Jordi C. “Lo JEFE”, un tio de put... mare, estic molt content que vingués expressament per parlar i estar una estona en el meu primer dia. Es veu que la setmana passada ja va venir però no mi va trobar per que jo estava amb la mare al hospital.

Ja hem quedat que ell s’anirà incorpora’n mica en mica per poder estar totalment el cent per cent desprès de setmana santa.

Tan mateix la setmana vinent vindrà el dijous amb una mica mes de temps per parlar i començar a coordinar tot els temes.

Ha estat una bona experiència, un mica estranya, he tingut la mateixa sensació que vaig tenir quant vaig entrar a treballar a Fira, nova gent, nova feina , noves situacions. Ara farà ja 20 anys que estic a Fira, el temps passa volant.

Ja tinc deures per la setmana vinent tinc que llegir-me el ESTATUTO BASICO DEL EMPLEADO PUBLICO. El primer comentari que he fet era si el teníem en català. Sembla que encara no esta traduït donat que fa poc temps que esta en vigor ,es del abril del 2007, i com el firma el Rei i el Zapatero els hi costa una mica traduir-lo.

No tinc cap problema de lectura en castellà però sembla que sigui mes assequible, es un text bastant espès, si esta escrit amb la teva llengua.

Be l’últim "hito" (com diem al meu departament a Fira) es que avui també s’inicien les classes a la UOC. Avui es el meu primer dia com estudiant de psicologia, també estic força nerviós, ja que fa molt temps que no clavo els colzes per estudiar. Veurem com en va.

Encara no he pogut veure res de tot el que hi ha a la web, espero que la Laia ( la meva filleta) hem doni un cop de mà els primers dies.

Tan mateix he estat fidel als meus amics i avui he anat a dinar amb el Jordi, el Josep i la Teresa, com quasi cada dijous, i quant dic anar es que hi he anat expressament des de Via Laietana a Plaça Espanya. Com sempre ha estat un dinar molt gratificant. Son tots molt bona gent i estant sempre el meu costat des de fa molts anys. Son com de la família.

Per arrodonir el dia aquest vespre tinc dos reunions quasi seguides, una de la comunitat de propietaris del pis, per fi avui deixarem de ser president, una responsabilitat menys.

I mes tard una reunió del Partit per parlar de la campanya i dels actes que tindrem a la comarca , que per cert el dia 3 en Ridao i la Georgina estaran al recinte del sucre de Vic i el dia 7 data de tancament de campanya vindrà la Marina Llansana a Torelló.

Sembla mentida el que trobes a faltar la teva gent, avui que no he passat per res per el despatx, els he trobat a faltar moltísim, se que es una tonteria però es així. Ells saben que sempre estaré amb ells per ajudar-los encara que no sigui el seu cap. Tinc uns grans col·laboradors que a partir d’ara passaran a engrandir la meva llista d’amics.

Be deixo de escriure i us prometo que aniré explicant les meves noves experiències a traves d’aquest bloc.