Avui 20 de febrer del 2008 ha estat la data escollida per el govern Zapatero per que el tan esperat AVE arribes a Barcelona després de tots els entrebancs i esvorancs del desembre passat.
Els usuaris habituals de rodalies seguim sofrint els retards dels trens , les aglomeracions i la mediocritat de les unitats que pugen i baixen.
Considerem que si realment el que es tenia que fer i es te que fer una gran inversió no era solsamènt amb l'arribada de l'AVE a Barcelona, sinó en millorar la resta de líneas per que hi hagi mes freqüència de pas.
Ara estic escrivint aquest article dins un tren destinació Ripoll, que te uns seients mes durs que una pedra, que esta abarrotat de gent fins a la Garriga i avui tenim sort, acaben d'arribar al Figaro a l'hora prevista, pura casualitat.
Les coses no funcionen així mentre uns quants privilegiats viatgen amb trens de primera, la resta de mortals estem amb l'esquena destrossada per els seients, això els pocs que podem seure , per que la resta tenen que anar drets des de el seu origen fins quasi be el final del seu trajecte, jo veig gent cada dia que puja a la Garriga i que fins passat Catalunya no podem seure.
El trajecte en aquestes condicions es fa insuportable.
Un altre tema important, avui deien per la radio que el primer AVE que ha sortit de la capital del País del costat ha tardat només dues hores i mitja en arribar a la Capital de Catalunya. Jo faig el trajecte, con tots vosaltres sabeu, cada dia Torelló Barcelona i viceversa en mes d'una hora i mitja , això els dies que va be, es ha dir un de cada 100.
El promig de km /h es tan baix que fa pena dir-ho.
Un altre tema en referència al AVE, avui a Sants i no se si sempre serà així hi han 5 vies exclusives per l'AVE, m’entres la resta de líneas tenen que compartir trens de tots tipus i procedències.
Això comporta que en hores puntes les andanes estan de gom a gom esperant que passin els combois, i mai millor dit.
Com deia un amic meu que viatja molt per les Espanyes , Catalunya es diferent, però també per que volem, per que els catalans no fem front comú en els temes crucials, la probe la varem tenir amb l'Estatutet aprovat recentment per el partit de l’oposició i el PSOE-PSC.
No tenim consciencia de País, només i han uns quants que la tenim i participem en fets per que això canvií
Gent que es dedica a la política independentista, a parlar la nostra llengua en el nostre país encara que ens diguin que no ens entenen.
En cap moment estic induït a la revolta social però si que seria bo que tots prenguéssim consciencia de País (NACIO) i els hi tanquéssim l'aixeta als espanyols, ja esta be de pagar impostos de primera i de rebre a canvi serveis de tercera.
Ja n'hi ha prou de ser cornuts i pagar el beure.
Com deia un programa de TV3 reflexionemi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada